El meu nom és David Cazalla, tinc 20 anys i visc a Sant Quirze del Vallès. M’encanta el basquetbol, jugar al billar, la música (sobretot la electrónica) i sortir de festa amb els amics. Estudio periodisme a Blanquerna. Si! Sóc universitari! I ara mateix estic a la universitat. Aquí tots ens pregunta qui som. Aquesta feina ja està resolta.
Com a estudiant de periodisme. Estic moralment obligat a llegir, opinar, rellegir, informar-me… consumir. Als mitjans, ja siguin premsa, ràdio, televisió o formats digitals, és on trobo aquesta informació que, ben utilitzada, em permetrà fer creure al professor de que estic al dia del món de l’actualitat. La ràdio és qui m’acompaña en els partits de futbol, sempre amb la veu d’en Puyal. Molts matins viatjo cap a la universitat escoltant ‘los 40 principales’. Un parell de seccions de notícies dins del programa em posen una mica al dia de bon matí. Quan estic a Blanquerna, acostumo a reservar una estona per, entre nicotina i cafeina, llegir algun diari. El primer és ‘El Mundo Deportivo’. Després llegeixo en diagonal cualsevo diari que no sigui de ultra-dreta. A internet sempre consulto págines d’actualitat esportiva, sobretot de basquetbol (nba.com, acb.com). Un cop a casa, per no sentir-me diferent al món, encenc la televisió. Els noticiaris d’Antena 3 són els que miro sovint. Tambe son els que més informació esportiva, i sobretot de basquetbol, ofereixen. Els events esportius també els miro a la televisió sobretot partits NBA a Canal+. Els comentaris d’Antoni Daimiel continuen éssent allò que més s’assembla al que vull fer. El periodisme esportiu és el que més m’interessa d’aquest món. M’agrada escriure, se suposa que tinc cert talent per a la ràdio, i la televisio… qui no ha somiat amb sortit a la tele! Si és com a periodista esportiu cualsevol d’aquestes opcions em resulta atrectiva.
Com a estudiant de periodisme. Estic moralment obligat a llegir, opinar, rellegir, informar-me… consumir. Als mitjans, ja siguin premsa, ràdio, televisió o formats digitals, és on trobo aquesta informació que, ben utilitzada, em permetrà fer creure al professor de que estic al dia del món de l’actualitat. La ràdio és qui m’acompaña en els partits de futbol, sempre amb la veu d’en Puyal. Molts matins viatjo cap a la universitat escoltant ‘los 40 principales’. Un parell de seccions de notícies dins del programa em posen una mica al dia de bon matí. Quan estic a Blanquerna, acostumo a reservar una estona per, entre nicotina i cafeina, llegir algun diari. El primer és ‘El Mundo Deportivo’. Després llegeixo en diagonal cualsevo diari que no sigui de ultra-dreta. A internet sempre consulto págines d’actualitat esportiva, sobretot de basquetbol (nba.com, acb.com). Un cop a casa, per no sentir-me diferent al món, encenc la televisió. Els noticiaris d’Antena 3 són els que miro sovint. Tambe son els que més informació esportiva, i sobretot de basquetbol, ofereixen. Els events esportius també els miro a la televisió sobretot partits NBA a Canal+. Els comentaris d’Antoni Daimiel continuen éssent allò que més s’assembla al que vull fer. El periodisme esportiu és el que més m’interessa d’aquest món. M’agrada escriure, se suposa que tinc cert talent per a la ràdio, i la televisio… qui no ha somiat amb sortit a la tele! Si és com a periodista esportiu cualsevol d’aquestes opcions em resulta atrectiva.
